Search results for "segle XV"

El oráculo saboteado: ideología y comportamientos guiados en la comedia áurea

2020

[spa] Este artículo propone un análisis del género teatral áureo en uno de sus mecanismos retóricos con mayor capacidad performativa: la función dramática oracular a partir de la cual una voz superior -sea un oráculo, un sueño, una voz interior o cualquier otra posesión transitoria- es escuchada simultáneamente por el receptor-personaje y por el receptor-público. El dramaturgo jerarquiza así la heterogeneidad de discursos presentes en el microcosmos de la comedia y, ofreciendo un silogismo epistemológico, incita a actuar directamente al primero y metonímicamente al segundo. La crítica entendida como sabotaje ofrece unas herramientas críticas que permiten desenmascarar los entresijos de esto…

“La tonadilla a la Barcelona del darrer terç del Set-cents més enllà de la Casa de Comèdies"

2014

Resum: Encara que el monopoli oficial dels espectacles teatrals a la Barcelona del Set-cents era en mans de l’Hospital de la Santa Creu, és sabut que l’afició dels barcelonins pel teatre anava més enllà de la Casa de Comèdies gestionada per aquesta entitat. En el present article es mostren diversos casos que manifesten l’interès del públic barceloní per la tonadilla, gènere lírico-escènic breu importat a la Ciutat Comtal per imitació dels teatres madrilenys. Aquest interès ultrapassava l’escenari de la Casa de Comèdies, amb un curiós comerç dels textos i la possibilitat d’una pràctica privada. D’aquesta manera s’observa com aquest gènere importat pogué arrelar entre el públic barceloní, esp…

Le trame oscure nella poesia di Ausiàs March: il caso del canto 28

2018

Anàlisi de la tendència d'Ausiàs March a postposar la clau d'intel·lecció del tema argumental als seus poemes, en una dispositio retòrica que cerca deliberadament l'obscuritat. Aquesta anàlisi és complementada per l'exposició del tema argumental del famós però obscur poema 28, "Lo jorn ha por de perdre sa claror". Aquest tema argumental revela un jo poètic que, malgrat els seus ideals d'amor pura, planeja com seduir sexualment una dama. An analysis of Ausiàs March's propension to postpone clues for understanding plot subjects in his poems, in a rhetorical dispositio which deliberately chooses obscurity. This analysis is complemented by the plot subject's exposition of the famous but obscure…

The geometers of the cadastre of Catalonia (1720-1815)

2009

El Cadastre imposat a Catalunya després de la derrota austriacista en la guerra de Successió comportà la realització de nombroses operacions de mesura de terres. Aquests treballs foren duts a terme per un petit cos d’agrimensors anomenats geòmetres del reial tribut del Cadastre. Entre 1727 i 1815 n’hem identificat un total de vint-i-dos geòmetres. La creació d’aquesta figura va fer visible una professió fins llavors força desdibuixada a Catalunya. La cartografia cadastral és modesta, però alguns d’aquests geòmetres realitzaren també mapes més elaborats amb altres finalitats. After the Austrian defeat in the War of the Spanish Succession a cadastre was imposed to Catalonia. That entailed the…

Oración inaugural sobre la importancia de la Anatomía y la Cirugía (1773)

1971

pp. 41. Reproducción facsímil

La construcció d'esglésies del segle XVIII sobre les seves antecesores medievals i renaixentistes : un pont d'unió poc conegut entre la traça i la fà…

2012

Sobre el valencià «gemecar» 'gemegar'

2002

This paper focuses excusively on Valencian gemecar ‘gemegar’, “to whine”. It asserts that it is a generalized form in Valencian areas, where it can be found as early as the 15th century. On the one hand, it refutes the hypothesis that the word should be a back-formation from gemec, and on the other, that it should be linked to Mozarabic. The author shows the continuity with Aragonese gemecar, and underlines that Aragonese keeps intervocalic voiceless consonants, that gemecar can be found in Aragonese documents since the 14th century, and that it has expanded into neighbouring varieties, related to Aragonese (Murcian and Eastern Andalusian). Finally, the paper justifies the acceptance of the…

Relacions entre viles reials valencianes i corona a la Baixa Edat Mitjana

2021

L’objectiu principal de la tesi és estudiar quins relacions s’establien, al segle XV, entre una vila reial mitjana del regne de València, en aquest cas Castelló, i els seus prohoms, i la corona. Ens trobem en un període de transició de l’Edat Mitjana als temps moderns, on, a la Corona d’Aragó, es consolida definitivament l’autoritat de la monarquia i la seua administració com a poder superior. Aquest moment, que coincideix amb l’arribada de la dinastia Trastàmara, ha estat definit tradicionalment com de major intervencionisme reial a la vida política municipal, una limitació de l’autonomia urbana i una major docilitat de les elits locals front la corona. La tesis s’encabeix en el debat hist…

La Bailía General de València en tiempo de Germania

2021

espanolEl presente trabajo pretende abordar la Bailia General de Valencia durante la revuelta de la Germania. Esta institucion encargada de gobernar el Real Patrimonio hubo de enfrentarse a dificiles situaciones y crear nuevas soluciones a los problemas planteados por los agermanados. Su estudio nos permitira aproximarnos a un acontecimiento que marco la Historia Moderna del reino de Valencia y que todavia hoy suscita interes. EnglishThe present work tries to approach the General Bailiwick of Valencia during the revolt of the Germania. This institution in charge of governing the Royal Heritage had to face difficult situations and create new solutions to the problems posed by the revolted. I…

Antoni de Martí i Franquès i la generació espontània: Els conflictes entre ciència i religió en el treball del naturalista

2014

Antoni de Marti i Franques, el naturalista tarragoni que va viure en la segona part del segle XVIII i primers decennis del XIX, conegut especialment pels seus notables experiments dedicats a l’estudi de la composicio de l’aire atmosferic, dedica bona part del seu treball experimental a estudiar la generacio espontania. A traves dels manuscrits de Marti i Franques que es conserven i pel testimoni dels seus contemporanis, sabem que estava convencut d’haver comprovat experimentalment l’existencia d’aquest fenomen. Pero, com que era un fervent catolic, no va voler publicar res sobre aquest tema en vida per temor de ser acusat d’heretge. Tampoc el seus descendents van publicar res de la seva obr…